Les abelles són insectes socials altament organitzats que treballen juntes per mantenir i fer créixer la colònia. Dins d'un rusc, cada abella té una tasca específica, i la cooperació entre totes les abelles és essencial per a l'èxit de l'eixam.
Les abelles mel·líferes són conegudes per ser insectes altament organitzats i treballadors, però també necessiten dormir per mantenir-se saludables i exercir adequadament en la seva feina diària. En aquest article, explorarem com dormen les abelles mel·líferes.
Les abelles i l'electricitat tenen una relació interessant. Les abelles són sensibles als camps elèctrics i utilitzen aquesta habilitat per orientar-se i comunicar-se mentre volen a la recerca d'aliment o tornen al rusc.
Les plantes atrauen les abelles i altres pol·linitzadors mitjançant una varietat de mecanismes, incloent-hi la producció de nèctar i pol·len, l'emissió d'olors i l'exhibició de colors i patrons específics.
La mel és un producte natural produït per abelles a partir del nèctar de les flors i els enzims de la pròpia abella. És un aliment ric en nutrients i compostos bioactius que han demostrat tenir propietats antioxidants, antiinflamatòries, antimicrobianes i cicatritzants. En aquest article revisem les propietats i els beneficis per a la salut de la mel d'abella.
Els abellots no tenen fibló. Les abelles obreres injecten el 50% del verí a l'instant de clavar el seu fibló, la resta fluirà des d'aquest a poc a poc.
Hi ha dos tipus d’abelles, els mascles i les femelles. Els mascles són haploides, neixen de l’òvul d’una femella sense fecundar, i només tenen la meitat dels cromosomes de la mare. Les abelles femelles són diploides, tenen a genètica del pare i la mare.
S'ha descobert que les abelles tenen un petit imàn natural al cos i que utilitzen una sèrie de mecanismes sensorials per detectar l'orientació del camp magnètic terrestre. Sembla que la magnetita, un imant natural trobat a l'abdomen de les abelles, pot ser el sensor magnètic responsable de la magnetorrecepció. Això els permet volar en línia recta, arribar als seus destins de manera més eficient i construïr les bresques en una determinada direcció.
Existeixen diferents maneres de fer segons la prioritat i els objectius de l’apicultor/a. El tipus de rusc o arna que s’utilitza en l’apicultura és un factor determinant a l’hora d’utilitzar unes tècniques o unes altres i que condiciona la salut de l’eixam. A la península ibèrica trobem diferents tipus de ruscs utilitzats pels apicultors. Alguns dels més comuns són: