Avui explorem una curiosa tradició relacionada amb les espelmes de mel que ha capturat l'atenció de molts: el seu encès especial els dies 11 i 22 de cada mes. Aquest ritual peculiar s'ha transmès al llarg del temps com una manera d'honrar les abelles i aprofitar l'energia de la natura.
La investigació del Dr. Derek Mitchell, publicada a la revista Nature, ha demostrat que les abelles pateixen més fred als ruscs actuals que als ruscs tradicionals. Aquesta troballa és molt preocupant, ja que el canvi climàtic provoca canvis importants.
La mel és considerada un aliment viu a causa de la presència d'enzims a la seva composició. Els enzims són molècules biològiques que catalitzen reaccions químiques en els éssers vius. En el cas de la mel, aquests enzims són produïts per les abelles durant el procés d'elaboració i es transfereixen al nèctar de les flors que recol·lecten.
La funció cerebral és vital peL bon funcionament de les activitats diàries i el manteniment de la salut mental. En els darrers anys, hi ha hagut un interès creixent en la recerca d'intervencions naturals que puguin millorar la funció cerebral. La mel, amb la seva àmplia gamma de compostos bioactius, ha sorgit com a possible candidat per a aquest propòsit. Els compostos presents a la mel podrien oferir beneficis neuroprotectors i millorar la cognició.
Les plantes atrauen les abelles i altres pol·linitzadors mitjançant una varietat de mecanismes, incloent-hi la producció de nèctar i pol·len, l'emissió d'olors i l'exhibició de colors i patrons específics.
La mel és un producte natural produït per abelles a partir del nèctar de les flors i els enzims de la pròpia abella. És un aliment ric en nutrients i compostos bioactius que han demostrat tenir propietats antioxidants, antiinflamatòries, antimicrobianes i cicatritzants. En aquest article revisem les propietats i els beneficis per a la salut de la mel d'abella.
Hoy en día, parece que el miedo irracional y la desnaturalización del ser humano hacen que miremos con temor a un enjambre de abejas que se instala en nuestras casas, en lugar de sentirse bendecido por ellas.