INSCRIPCIONS CURS APICULTURA AUTOCONSUM MARÇ 2024
Mel de mil flors: La mel de mil flors, com el seu nom indica, és una barreja de nèctars de diverses flors, resultant en un sabor i aroma complexos i equilibrats. El color pot variar des de l'ambre clar fins al fosc, depenent de les flors predominants a la zona de producció.
Mel monofloral: Quan les abelles recolecten nèctar majoritàriament d'una sola espècie floral, s'obté una mel monofloral. A Catalunya, destaquen:
Aquestes varietats de mels artesanals són elaborades, en general, per petits apicultors que treballen amb cura i dedicació per oferir un producte d'alta qualitat.
Consells per a la degustació:
ARTICLE: Efectes dels compostos de la mel en la funció cerebral humana
Com a conclusió, la mel catalana, amb la seva gran varietat de sabors i textures, és un producte únic que ens permet descobrir la riquesa natural del nostre territori. A més de ser un aliment deliciós i nutritiu, la mel té beneficis per a la salut i contribueix al manteniment del medi ambient.
]]>La apicultura biodinàmica és una rama de l'apicultura que busca una producció de mel sostenible i respectuosa amb el medi ambient. Es basa en els principis de la agricultura biodinàmica, que considera que la terra, les plantes i els animals formen un sistema simbiòtic que ha de ser respectat.
El calendari biodinàmic d'apicultura es basa en la creença que la lluna i les constel·lacions tenen una influència sobre les plantes, els animals i els humans. Segons aquest calendari, hi ha dies més propicis que d'altres per a realitzar les diferents tasques apícoles.
ARTICLE: Les abelles són sensibles a l'electricitat?
A continuació es detallen alguns dels dies més importants del calendari biodinàmic d'apicultura:
El calendari biodinàmic d'apicultura és una eina útil per als apicultors que busquen una producció de mel sostenible i respectuosa amb el medi ambient. Cada any la Junta Directiva de l’AGA (Asociación Gijonesa de Apicultura) publica a la seva pàgina web aquest calendari actualitzat. Gràcies a la seva feina podem compartir-lo aquí.
CALENDARI BIODINÀMIC 2024
FONT: www.agastur.com
*Utilitzar el calendari com a guia no vol dir que les abelles no ens piquin, estiguin més o menys tranquiles, etc.. Hi ha molts factors que poden estressar a les abelles i es la nostra tasca garantir la seva Pau.
]]>
Avui us vull parlar d'un moment molt important per les nostres abelles: l'hivern.
L'hivern és una època molt dura per a les abelles, ja que les temperatures baixes i la manca de flors fan que sigui difícil trobar aliment. En l’actualitat, s’estima que cada hivern els apicultors perdem entre un 30 i 40% dels ruscs pel Sindrome de Despoblament dels Ruscos (SDR)! Això és moltíssim!
Imagineu-se que cada any un radamer de vaques o porcs, o gallines o cabres, perd un 30% de caps de bestiar?? Ens posaríem les mans al cap! Perquè no passa amb les abelles?
És important que com a apicultors prenguem mesures per ajudar-les a sobreviure. Encara que ja sabem que perdrem eixams cada any, em d’intentar-ho i fer el millor que puguem per la seva supervivència.
Com ajudem les abelles a sobreviure a l'hivern?
Què podeu fer vosaltres per ajudar les abelles?
Les abelles i els pol·linitzadors són vitals per la nostra supervivència i la producció d’aliments. Ajudem-les a sobreviure a l'hivern perquè puguin seguir pol·linitzant les nostres plantes i flors.
.
P.D.: Si teniu alguna pregunta sobre com ajudar les abelles a sobreviure a l'hivern, no dubteu a fer-me-la.
Aida Palau Roca, apicultora natural, dona rural i fundadora de Les Apicultores
]]>
El número 11 està associat amb la connexió espiritual i la intuïció, mentre que el 22 simbolitza el mestratge i la manifestació de somnis. A l'apicultura, aquests números s'han integrat en la creença que encendre espelmes de mel en aquests dies específics pot enfortir la relació amb les abelles i atreure la prosperitat.
Alguns creuen que la cera d'abelles utilitzada en aquestes espelmes té propietats especials, capturant l'essència del rusc i transmetent-la a través de la llum. Altres suggereixen que aquests dies estan en sintonia amb els cicles naturals de les abelles, creant una connexió més forta entre els apicultors i les colònies.
Article: Propietats i beneficis de la cera d'abella
Independentment de les creences individuals, encendre espelmes de mel els dies 11 i 22 ha esdevingut una bonica tradició que fusiona l'espiritualitat amb l'apicultura. Ja sigui per la connexió simbòlica, l'energia mística o simplement com un acte de gratitud cap a les abelles, aquesta pràctica il·lumina especialment aquests dies del mes.
T'animes a provar-ho i deixar-te embolicar per la càlida resplendor de les espelmes de mel?
]]>
Els ruscs actuals, com la Langstroth, estan dissenyats per facilitar el maneig de les abelles per part dels apicultors. Aquests ruscs tenen quadres mòbils que permeten als apicultors extreure la mel sense destruir el niu de cria. Tot i això, aquesta característica també té l'inconvenient que les abelles tenen menys espai per aïllar-se del fred.
Els ruscs tradicionals, com els ruscs kenyans, tenen un disseny més compacte que facilita que les abelles s'agrupin per conservar la calor. A més, aquests ruscs solen estar fets de materials naturals, com la fusta, que són més aïllants que els materials sintètics, com el plàstic.
Els resultats de la investigació de Mitchell suggereixen que els apicultors podrien ajudar les abelles a sobreviure a l'hivern canviant a ruscs tradicionals o modificant els ruscs actuals perquè siguin més aïllants.
Com a apicultora, estic convençuda que cal canviar el disseny dels ruscs per protegir les abelles. Una barreja entre els ruscs tradicionals i combinat amb les noves tecnologies i amterials, són una opció més sostenible i saludable per a les abelles.
Els apicultors hem de liderar el camí cap a un canvi en el disseny dels ruscs. Podem ajudar les abelles a sobreviure al canvi climàtic ia seguir exercint el seu paper vital a l'ecosistema, amb ruscs de fang, palla o suro.
Algunes mesures que els apicultors podem prendre per ajudar les abelles a sobreviure a l'hivern:
Hem capturat la bellesa pura de la cera d'abella amb aquest kit, proporcionant-te l'oportunitat de connectar directament amb la natura a través de l'art de fer espelmes.
El Kit per Fer Espelmes de Cera d’Abella inclou tot el necessari per començar la teva pròpia aventura de creació d'espelmes. Des de la cera d'abella pura fins al ble de cotó orgànic, pots estar segur que tots els materials són de la màxima qualitat, sense tòxics ni parafines. A més, oferim un conjunt detallat d'instruccions que fan que el procés sigui fàcil i agradable, fins i tot per als principiants.
A part de l'experiència de creació d'espelmes, utilitzar cera d'abella té beneficis afegits. Les espelmes de cera d'abella emeten una llum càlida i suau, creant una atmosfera acollidora i relaxant a casa teva. A més, la cera d'abella és una opció ecològica, ja que és totalment biodegradable i no produeix emissions tòxiques com altres materials.
ARTICLE: Propietats i beneficis de la cera d'abella natural
Si ets un amant de les abelles, un entusiasta de les manualitats o simplement algú que està cercant una activitat creativa, aquest kit t'ofereix una oportunitat única de connectar amb la natura i crear alguna cosa bella i significativa.
Descobreix l'art de fer espelmes amb el Kit per Fer Espelmes de Cera d’Abella i deixa que la teva creativitat brilli com mai abans.
]]>La mel és un dels ingredients més tradicionals del Nadal. S'utilitza en moltes receptes, com el pa de mel, els torrons, els panellets o els polvorons.
La mel té un sabor dolç i una textura cremosa que la fa ideal per a aquestes receptes. A més, té propietats antisèptiques que la fan perfecta per conservar els aliments.
La mel també s'utilitza per decorar els arbres de Nadal. Es pot utilitzar per fer espelmes, ornaments o fins i tot per pintar les figures de pessebre.
Les abelles, un símbol de la vida i la fertilitat
Les abelles són un símbol de la vida i la fertilitat. El seu treball incansable per polinitzar les flors és essencial per a la reproducció de les plantes.
Les abelles són una part important de l'ecosistema. Són responsables de la polinització d'un terç dels aliments que mengem.
La seva importància és tal que, sense elles, moltes plantes moririen i, amb elles, moltes espècies animals.
Les abelles, un símbol de tradició
Les abelles també són un símbol de tradició. Són un element essencial de moltes tradicions nadalenques, com la decoració dels arbres de Nadal o la preparació de receptes tradicionals.
En alguns països, és tradició informar a les abelles de la mort d'un familiar. Es creu que això ajudarà a les abelles a comprendre el procés de transformació que està experimentant l'ànima del difunt.
En definitiva, les abelles tenen una relació especial amb el Nadal. Són un símbol de la vida, la fertilitat i la tradició.
]]>Des d'un punt de vista esotèric, les abelles representen el cicle de vida. La seva vida és curta, però la seva feina és essencial per a la vida a la Terra. Les abelles pol·linitzen les flors, cosa que permet que les plantes es reprodueixin i produeixin aliments.
La mort també és part del cicle de la vida. És un moment de transformació, en què l'ànima deixa el cos físic i s'adreça a un nou estat d'existència.
Les abelles es poden veure com a símbols de la mort. El seu brunzit pot sonar com el cant de les ànimes dels difunts. El seu treball incansable es pot veure com un símbol del treball que l'ànima ha de fer al més enllà.
En algunes cultures, les abelles es consideren missatgeres del més enllà. Es creu que les abelles poden transportar les ànimes dels difunts al regne dels esperits.
Aquest simbolisme és evident en moltes tradicions. A l'antic Egipte, les abelles s'associaven amb la deessa Isis, que era la deessa de la mort i la resurrecció. A l'antic Grècia, les abelles s'associaven amb el déu Hermes, que era el déu dels viatgers, els comerciants i els morts.
A l'Edat Mitjana, les abelles s'associaven amb la Mare de Déu. Es creia que les abelles eren símbols de puresa i castedat.
Actualment, aquestes creences continuen existint en algunes cultures. A Espanya, per exemple, és tradicional informar les abelles de la mort d'un membre de la família. Es creu que, si no s'informa les abelles, poden abandonar el rusc o morir.
Des d'un punt de vista esotèric aquesta tradició té un significat profund. Es creu que, en informar les abelles de la mort, se'ls ajuda a comprendre el procés de transformació que experimenta l'ànima del difunt.
Les abelles són criatures belles i misterioses que ens recorden el cicle de la vida i la mort. El seu simbolisme esotèric ens ajuda a comprendre millor aquests conceptes universals.
Alguns símbols esotèrics de les abelles
El rusc: representa el cos físic.
La reina representa l'ànima.
Les obreres: representen els txakres.
El pol·len: representa lenergia vital.
La mel: representa la saviesa i la il·luminació.
El brunzit de les abelles
El brunzit de les abelles es pot veure com un símbol de la vibració de la vida. És un so que ressona al nostre interior i ens connecta amb l'energia universal.
El treball de les abelles
El treball incansable de les abelles és un símbol de la tasca que hem de fer a la nostra vida. Hem de treballar amb passió i dedicació per assolir els nostres objectius.
La mort com a transformació
La mort és un moment de transformació, en què l'ànima deixa el cos físic i s'adreça a un nou estat d'existència. Les abelles es poden veure com a símbols d'aquesta transformació.
La relació entre les abelles i la mort és una qüestió complexa que ha estat objecte de debat durant segles. Des d'un punt de vista esotèric, les abelles representen el cicle de vida, la mort i la transformació. El seu simbolisme ens ajuda a comprendre millor aquests conceptes universals.
Aida Palau Roca, apicultora natural, dona rural i fundadora de Les Apicultores
]]>La mel és considerada un aliment viu a causa de la presència d'enzims a la seva composició. Els enzims són molècules biològiques que catalitzen reaccions químiques en els éssers vius. En el cas de la mel, aquests enzims són produïts per les abelles durant el procés d'elaboració i es transfereixen al nèctar de les flors que recol·lecten.
Els enzims presents a la mel tenen un paper important en el seu procés de maduració i preservació. Per exemple, l'enzim glucosa oxidasa està involucrada en la producció de peròxid d'hidrogen, que actua com un agent antibacterià natural a la mel i ajuda a prevenir la proliferació de microorganismes. Altres enzims, com la invertasa, estan involucrades en la conversió de sacarosa en glucosa i fructosa, els principals sucres presents a la mel.
Quan la mel s'escalfa, especialment a temperatures superiors a 40-45 graus Celsius, els enzims que hi són presents poden ser desnaturalitzats o destruïts. La desnaturalització implica canvis en l'estructura tridimensional dels enzims, cosa que condueix a la pèrdua de la seva activitat catalítica. Per tant, escalfar la mel a temperatures altes pot resultar en la pèrdua d'aquests enzims i, potencialment, d'algunes de les propietats beneficioses que hi estan associades.
A més dels enzims, la mel també conté altres compostos bioactius, com ara vitamines, minerals, antioxidants i compostos fenòlics, que poden contribuir a les seves propietats saludables. Alguns d'aquests compostos també poden ser sensibles a la calor i es poden degradar o perdre la seva activitat biològica quan se sotmeten a altes temperatures.
Aida Palau Roca, apicultora natural, dona rural i fundadora de Les Apicultores
La funció cerebral és vital peL bon funcionament de les activitats diàries i el manteniment de la salut mental. En els darrers anys, hi ha hagut un interès creixent en la recerca d'intervencions naturals que puguin millorar la funció cerebral. La mel, amb la seva àmplia gamma de compostos bioactius, ha sorgit com a possible candidat per a aquest propòsit. Els compostos presents a la mel podrien oferir beneficis neuroprotectors i millorar la cognició.
Efectes antioxidants:
La mel conté una varietat d'antioxidants naturals, com els polifenols, que han estat estudiats pels efectes neuroprotectors. Els antioxidants ajuden a reduir l'estrès oxidatiu al cervell, un procés relacionat amb l'envelliment i diverses malalties neurodegeneratives. Estudis in vitro i in vivo han demostrat que els antioxidants de la mel poden protegir les cèl·lules cerebrals del dany oxidatiu i promoure'n la supervivència.
Acció antiinflamatòria:
La inflamació crònica és un factor subjacent en moltes malalties neurològiques, com ara l'Alzheimer i el Parkinson. S'ha trobat que certs compostos de la mel, com els flavonoides, tenen propietats antiinflamatòries. Aquests compostos poden modular la resposta inflamatòria al cervell, reduint la producció de molècules proinflamatòries i protegint així les cèl·lules cerebrals dels efectes nocius de la inflamació.
Millora de la plasticitat sinàptica:
La plasticitat sinàptica és fonamental per a l'aprenentatge i la memòria. Alguns estudis han suggerit que certs components de la mel, com els pèptids bioactius, podrien millorar la plasticitat sinàptica al cervell. Aquests pèptids poden facilitar la comunicació entre les cèl·lules cerebrals i promoure la formació i consolidació de noves connexions sinàptiques, cosa que potencialment millora la funció cognitiva.
Modulació de l'estat d'ànim:
A més dels efectes neuroprotectors i cognitius, la mel també s'ha associat amb la modulació de l'estat d'ànim. S'ha suggerit que certs compostos presents a la mel, com els aminoàcids i els carbohidrats, poden influir en la producció i alliberament de neurotransmissors clau, com la serotonina. Aquests neurotransmissors tenen un paper crucial en la regulació de l'estat d'ànim i poden contribuir a una sensació de benestar general.
Aida Palau Roca, apicultora natural, dona rural i fundadora de Les Apicultores
]]>Les abelles:
Vols saber-ne més?
Ajuda’ns a créixer:
M’agrada
Comenta
Comparteix
Guarda
]]>Les abelles:
Vols saber-ne més?
Ajuda’ns a créixer:
M’agrada
Comenta
Comparteix
Guarda
]]>
Aida Palau Roca, apicultora natural, dona rural i fundadora de Les Apicultores
]]>Liam O`railli, Biòleg Universitat de Bristol”
Què és l'eixamenada?
L'eixamenada és el procés en què una nova reina emergeix i una part de la colònia d'abelles se'n va a buscar una nova llar. La nova reina és criada per les abelles obreres per reemplaçar la reina anterior, que pot estar envellint o haver mort. Quan la nova reina està llesta, el rusc es divideix en dos o més grups: l'eixam primari que porta la reina vella i un grup secundari que roman al rusc original amb una reina jove.
L'eixam primari es mou ràpidament per trobar una nova llar, mentre que el grup secundari roman al rusc original per esperar el naixement d'una nova reina. Aquest procés és una manera natural de reproducció i expansió de les colònies d'abelles.
Maneig de l'eixamenada
L'eixamenada pot ser un problema per als apicultors perquè pot reduir la població d'abelles i disminuir la producció de mel. Per tant, molts apicultors intenten controlar l'eixamenada. Hi ha diverses maneres de fer-ho, però totes impliquen la intervenció de l'apicultor per evitar que la colònia es divideixi.
Una manera de controlar l'eixamenada és reemplaçar la reina vella per una nova abans que la colònia tingui l'oportunitat de criar una nova reina. Això es fa generalment durant la primavera quan la colònia està al pic d'activitat.
Una altra tècnica és dividir la colònia abans que la reina antiga mori o surti del rusc. Això es fa creant una nova colònia amb la reina antiga i una porció de les abelles, i deixant la resta a la colònia original amb una nova reina jove.
També és possible controlar l'eixamenada en proporcionar més espai a la colònia, cosa que pot disminuir la necessitat d'expandir-se. Això es pot fer afegint més caixes o alces al rusc.
En conclusió, l'eixamenada és un procés natural que passa a les colònies d'abelles quan una nova reina emergeix i la colònia es divideix en dos o més grups. Per als apicultors, l'eixamenada pot ser un problema si no es controla. Hi ha diverses maneres de controlar l'eixamenada, i cada apicultor ha de trobar la tècnica que millor funcioni per al seu rusc.
A més de la mel, les abelles també proporcionaven cera, que es feia servir per fer espelmes i altres objectes. La cera d'abella era molt valorada a l'Edat Mitjana i es feia servir per fer segells i figures religioses.
A més, les abelles també utilitzen l'electricitat per comunicar-se entre si al rusc. En moure les ales ràpidament, les abelles generen càrregues elèctriques que altres abelles poden detectar. Aquest sistema de comunicació elèctrica és important per coordinar les activitats del rusc, com ara la recol·lecció d'aliments i la defensa contra depredadors.
L'electricitat també pot afectar negativament les abelles. Els camps electromagnètics generats per les línies d'alta tensió i altres fonts d'energia poden interferir amb les habilitats d'orientació i comunicació de les abelles, cosa que pot tenir conseqüències negatives per a la salut de les colònies d'abelles.
En resum, les abelles i electricitat estan estretament relacionades, ja que les abelles utilitzen camps elèctrics per orientar-se i comunicar-se. Tot i això, l'exposició excessiva a camps electromagnètics artificials pot tenir efectes negatius a les abelles ia la salut de les colònies d'abelles.
Producció de nèctar i pol·len:
El nèctar és un líquid dolç produït per les flors que serveix com a font d'aliment per a les abelles i altres pol·linitzadors. Les abelles recol·lecten el nèctar amb les seves llengües i el transporten de tornada al rusc per convertir-lo en mel. El pol·len, per altra banda, és recol·lectat per les abelles per ser utilitzat com a font de proteïnes per a la cria.
Emissió d'olors:
Moltes plantes emeten olors específiques que atrauen les abelles i altres pol·linitzadors. Aquestes olors poden ser produïdes per les flors, les fulles o fins i tot les arrels de la planta. Les abelles tenen un sentit de l'olfacte molt agut i poden detectar aquestes olors a llargues distàncies.
Colors i patrons:
Algunes plantes tenen colors i patrons específics en les seves flors que atrauen les abelles i altres pol·linitzadors. Per exemple, les flors de color blau i violeta són particularment atractives per a les abelles, mentre que les flors vermelles i grogues són més atractives per als colibrís i altres pol·linitzadors. Els patrons a les flors també poden ser importants, ja que poden ajudar a guiar els pol·linitzadors cap al nèctar i el pol·len.
En resum, les plantes utilitzen una combinació de mecanismes per atraure les abelles i altres pol·linitzadors, incloent-hi la producció de nèctar i pol·len, l'emissió d'olors i l'exhibició de colors i patrons específics. Aquests mecanismes asseguren que les plantes puguin ser pol·linitzades i que les abelles i altres pol·linitzadors puguin obtenir el menjar que necessiten per sobreviure.
]]>Propietats químiques i nutricionals:
La composició química i nutricional de la mel varia segons el tipus de flor de què s'obté el nèctar i la regió geogràfica on s’ha produït. Tot i això, en general, la mel es compon d'una barreja de sucres (principalment fructosa i glucosa), aigua, proteïnes, minerals, enzims i vitamines. També conté compostos fenòlics i flavonoides, que són responsables de les propietats antioxidants.
Propietats antioxidants:
La mel conté compostos antioxidants que poden ajudar a protegir les cèl·lules del cos contra el dany oxidatiu causat pels radicals lliures. Diversos estudis han demostrat que la mel d'abella pot augmentar els nivells d'antioxidants al cos, incloent-hi la superòxid dismutasa (SOD), la glutatió peroxidasa (GPx) i la catalasa (CAT).
Propietats antiinflamatòries:
Té propietats antiinflamatòries que poden ajudar a reduir la inflamació al cos. La mel d'abella ha demostrat ser efectiva en el tractament d'afeccions inflamatòries com l'artritis reumatoide i la colitis ulcerosa en estudis preclínics.
Propietats antimicrobianes:
La mel té propietats antimicrobianes a causa del contingut de peròxid d'hidrogen, àcid glucònic i compostos fenòlics. Aquests compostos poden ajudar a combatre els bacteris, virus i fongs que causen infeccions al cos. La mel d'abella ha demostrat que és efectiva en el tractament d'infeccions de ferides, úlceres i altres trastorns infecciosos.
Propietats cicatritzants:
També té propietats cicatritzants a causa del contingut de sucres i compostos fenòlics. Els sucres presents a la mel d'abella poden ajudar a absorbir la humitat i accelerar el procés de cicatrització de ferides. La mel d'abella ha demostrat que és efectiva en el tractament de cremades, talls i altres lesions de la pell.
La mel és un aliment natural que conté una varietat de nutrients i compostos bioactius amb propietats antioxidants, antiinflamatòries, antimicrobianes i cicatritzants. Aquestes propietats poden oferir una sèrie de beneficis per a la salut i ajudar a tractar diverses malalties i afeccions.
]]>Els abellots no tenen fibló. Les abelles obreres injecten el 50% del verí a l'instant de clavar el seu fibló, la resta fluirà des d'aquest a poc a poc.
Un dels usos més coneguts del verí d'abella dins de l’apiteràpia és l’apipuntura, una forma de medicina alternativa en què es fa acupuntura amb el verí d’abella per tractar diverses malalties. Algunsd dels components actius del verí, incloent-hi la melitina, l'apamina i el pèptid 401, tenen propietats antiinflamatòries i analgèsiques que poden ajudar a alleujar el dolor i la inflamació en malalties com l'artritis i l'esclerosi múltiple.
El verí d'abella també s'ha fet servir en la fabricació de productes cosmètics i de cura personal. Alguns estudis han trobat que l'aplicació tòpica de verí d'abella pot ajudar a reduir l'aparença d'arrugues i línies fines a la pell, així com millorar la circulació sanguínia i reduir la inflamació.
Un altre ús potencial del verí d'abella és en el tractament del càncer. S'ha demostrat que la melitina, un dels components actius del verí d'abella, té propietats antitumorals i pot ajudar a matar cèl·lules canceroses. Tot i que encara calen més investigacions per determinar si el verí d'abella pot ser utilitzat com a tractament efectiu per al càncer en humans, alguns estudis inicials han estat prometedors.
El fibló té forma de serra i en la majoria dels casos l'abella no aconsegueix recuperar-lo, perdent en aquest cas part dels seus òrgans vitals i morint al cap de pocs minuts. Per obtenir el verí de l'abella per a usos terapèutics es fan servir bases de silicona o xarxes metàl·liques que permeten clavar l'agulló, recuperen o impedeixen una incisió profunda.
És important tenir en compte que encara que el verí d'abella pot tenir alguns beneficis per a la salut, també pot ser perillós per a les persones al·lèrgiques a les picades d'abella. A més, l'apiteràpia i altres tractaments que utilitzen verí d'abella han de ser realitzats per professionals capacitats i experimentats per garantir la seguretat i l'eficàcia del tractament.
En conclusió, el verí d'abella és un producte natural que ha estat utilitzat en diverses formes a la medicina i la cosmètica. Tot i que encara es necessiten més investigacions per determinar-ne els beneficis i els usos potencials, el verí d'abella pot ser una eina valuosa en la recerca de
tractaments alternatius per a diverses malalties i afeccions.
]]>
La llegenda diu que el dia de la Candelera, una llum màgica que va caure a la terra des de la lluna, fonent la neu i portant la primavera. Aquesta llum porta l'esperança d'una nova vida, una llum nova i un nou començament.
Des de llavors, els catalans han celebrat aquesta festa com un moment per compartir, resar i renovar la seva esperança per al futur. Es fan moltes activitats per celebrar la Candelera, incloent-hi l'encesa d'espelmes, la preparació de plats especials i la realització de rituals màgics que busquen atreure la llum de la lluna a la terra. Aquesta festa és una manera de recordar que sempre hi ha llum després de la foscor i que l'esperança sempre és present.
Les abelles són animals poiquiloterms. No tenen una temperatura corporal constant, sinó que depèn de la temperatura exterior, la llum del Sol i de l'escalfor que poden generar activant els seus músculs dorsals.
Per això ens agrada tant aquesta festa, és l'avantsala a la Festa de la Primavera, on podem veure la bellesa de la vida en els nostres eixams.
Visca la Candelera!
]]>]]>
La seva voracitat podria ser útil, ja que, aquests insectes són capaços de degradar plàstics tan resistents com el polietilè, utilitzat principalment per fabricar bosses de la compra i envasos.
Els microbis del sistema digestiu dels cucs de cera són fonamentals per a la digestió del plàstic, i la combinació entre aquests insectes i els organismes del seu interior acceleren la degradació del polietilè. Aquest descobriment va ser fet per casualitat per Federica Bertocchini, una apicultora aficionada i científica de l’Instituto de Biomedicina y Biotecnología de Cantàbria.
Tot va començar casualment quan Bertocchini, aficionada a l'apicultura, va observar que els seus ruscos estaven afectats per 'Galleria mellonella'. De fet, aquesta espècie que s'alimenta de la cera i la mel d'abella és una autèntica plaga per a les explotacions apícoles a tot Europa (les arnes posen els seus ous dintre dels ruscos i els cucs creixen en un ambient de cera d'abella. “Vaig decidir retirar els cucs i deixar-los en una bossa de plàstic mentre netejava les ruscos. Després de tenir-ho tot llest, vaig tornar a l'habitació on hi havia els cucs i vaig veure que estaven per tot arreu, que s'havien escapat de la bossa malgrat seguir tancada. Així vaig comprovar que la bossa estava plena de forats. Només hi havia una explicació: els cucs els havien fet i s'havien escapat per allà. En aquell moment va començar el projecte”, relata la científica del CSIC.onar que eren capaces de menjar-se el plàstic de la bossa on les havia posat.
Tot i això, el camí d’aquests cucs per contribuir a la reducció del problema dels plàstics serà llarg abans aquest procés no pugui replicar-se a gran escala i fer-ne un mitjà de reciclatge eficient. Un problema, per exemple, és que, en menjar plàstic, els cucs de cera excreten una substància tòxica. A més, tot i que els bacteris del seu microbioma són capaços de desfer plàstic per sí sols, no ho fan amb tanta eficiència com quan són a l’interior dels cucs. Tot i els avenços que s’han fet, doncs, encara queda molta feina per fer.
]]>
Les abelles són un dels pol·linitzadors més importants per a molts cultius, i el seu paper en la pol·linització és essencial per a la producció d'aliments. La pol·linització és el procés mitjançant el qual el pol·len és traslladat d'un lloc a l'altre dins una planta o entre plantes de la mateixa espècie. El pol·len és necessari per a la reproducció de les plantes i per a la producció de fruits i llavors.
Les abelles són especialment importants com pol·linitzadors de cultius perquè es desplacen de flor en flor i recullen pol·len i nèctar, la qual cosa els permet pol·linitzar un gran nombre de plantes. El 70% dels principals cultius al món i el 90%de les plantes silvestres depenen de la pol·linització per insectes. Alguns dels cultius que depenen en gran mesura de la pol·linització inclouen la poma, el meló, l'ametlla, la nou, el cotó i molts altres.
La pèrdua d'abelles i altres pol·linitzadors pot tenir conseqüències greus per a la producció d'aliments i per a la biodiversitat. Per això és important protegir les abelles i altres pol·linitzadors i promoure pràctiques agrícoles sostenibles que tinguin en compte el seu paper en la pol·linització.
Hi ha diverses causes de la crisi dels pol·linitzadors, incloent-hi la pèrdua d'hàbitat, el canvi climàtic, la contaminació, l'expansió de monocultius, l'aplicació excessiva de pesticides i les males pràctiques en l'apicultura industrial. Aquests factors poden afectar negativament les abelles i altres pol·linitzadors, reduint la seva població i la seva capacitat per pol·linitzar les plantes.
S'estan duent a terme esforços per abordar la crisi dels pol·linitzadors i protegir les abelles i altres pol·linitzadors. Aquests esforços inclouen la conservació d'hàbitats, la reducció de lús de pesticides, la promoció de pràctiques agrícoles sostenibles i regeneratives i la creació d'illes de pol·linització. També s'estan fent investigacions per entendre millor les causes de la crisi dels pol·linitzadors i per desenvolupar solucions per abordar-la.
La bola hibernal és una mena de "niu" on les abelles s'agrupen per mantenir-se calents i protegir-se del fred. Durant l'època d'hivern, les abelles es mantenen inactives i consumeixen l'aliment que han emmagatzemat per sobreviure. La temperatura a l'interior de la bola hivernal es manté a uns 35°C per assegurar la supervivència de les abelles durant l'hivern. Per mantenir aquesta temperatura les abelles activen els seus músculs dorsals per generar escalfor mitjançant la vibració i això requereix molta energia. La mel que han emmagatzemat durant la primavera i tardor és el seu recurs d'hidrats de carboni per generar aquesta calor.
Les provisions de mel són a la part superior. A l'hivern la bola es mou cap amunt i cap al fons, cercant la mel operculada. Per poder ingerir aquesta mel necessiten aigua que recullen de la condensació que es genera dins del rusc. Un excés de condensació pot generar fongs y malalties a les abelles.
La bola d'abelles presenta dues zones, una perifèrica d'abelles apinyades entre si, i una altra de central, on hi ha la reina. Aquesta darrera ofereix espai i els permet el moviment. Les abelles de la zona perifèrica i central es van intercanviant generant un fluxe d'abelles de dins cap a fora i viceversa, per garantir la supervivència de tots els individus ja que si l'abella s'arrofresa massa no podria moure ja que són éssers de "sang freda" i necessiten escalfor per moure el cos.
Quan la temperatura ambient externa disminueix, el raïm es contrau, augmentant la temperatura del nucli des d'on es transmet ràpidament la calor a la perifèria.
Un contacte més gran entre les abelles a causa de la contracció, aconseguint la suficient calor perquè la temperatura exterior sigui almenys de 7°C.
La contracció i l'expansió de la bola és el principal mecanisme de termoregulació que funcionarà mentre mantingui un contacte ferm amb les reserves d'aliments.
]]>
Els insectes són molt sensibles als canvis de temperatura. Des de fa anys que s’observa que els cicles de la natura estan canviant i això repercuteix directament en la biodiversitat. Les floracions es retrassen o no existeixen, cauen plujes torrencials o tenim grans períodes de sequera acumulada, les estacions es desfasen no coincidint amb la floració-pol·linització…
Els apicultors fa temps que detectem aquests canvis en els nostres apiaris, actualment es calcula que un apicultor perd entre un 30-40% dels eixams CADA ANY.
Per nosaltres les condicions climàtiques són un factor molt important que condiciona el nostra feina. Anys enrere hi podia haver algun petit canvi d’un any a un altre però res significatiu que els apicultors experts podien gestionar. Ara és molt diferent, no sabem relament com interpretar el clima, ens genera molts dubtes i és evident el mal que fa a les abelles, quan tenim sequera o no tenim floracions per alimentar-les.
No sabem com acabarà tot això, sí que és evident que alguna cosa està passant. Les plantes i pol·linitzadors han evolucionat de forma conjunta des de fa milions d’anys i existeixen plantes que només les pol·linitza un tipus d’insecte, si desapareix l’insecte, desapareix la planta…ja us podeu imaginar la tragèdia anunciada. Efecte dominó.
]]>