-40%off COLECCIÓ ESPELMES (el descompte surt a la pantalla final)

Tipus d'arnes o ruscs per les abelles

Actualment podem veure la feina de les apicultores i apicultors, les seves eines, els tratjes especials que utilitzem, el fumador, la pinça per agafar els quadres i tot el material que utilitzem per desenvolupar el nostre ofici i cuidar de les abelles.

 

 

Com a apicultores naturals i respectuoses dediquem molt temps i energia a estudiar la seva biologia i el seu comportament. Hi han moltes maneres de fer les coses, cada apicultora i cada zona requereix una manera diferent de treballar, al mateix temps que hi han algunes tècniques que podem aplicar totes i tots. Diferents maneres de fer segons la prioritat i els objectius de l’apicultora.
El tipus de caixa o arna que utilitzem en l’apicultura és un factor determinant a l’hora d’utilitzar unes tècniques o unes altres, i que ens agradi o no, condiciona la salut de l’eixam.
Al mercat existeixen diferents tipus d’arnes, a la Península la més comuna és del tipus Layens, tot i que cada vegada més podem veure apicultores amb caixes de tipus Langstroth o Dadant. També poden trobar del tipus Warré o Keniana.
Cada tipus de caixa requereix un maneig diferent. Per exemple, en l’arna del tipus Layens la cría està al mateix lloc que la mel que s’extreu, per tant, quan l’apicultor recull la mel, ha d’accedir a la cria i extreure’n la mel dels costats. Alguns apicultors extreuen quadres amb cria i mel, sacrificant part de la cria i, per tant, la salut de l’eixam. Tampoc considerem ètic retirar la mel contigua a la cría, ja que és el seu aliment per passar l’hivern i també el seu aïllant, ja que els quadres de mel acumulen la calor de l’estiu i la van alliberant durant les èpoques fredes. Manipular “el cor” de l’eixam els hi crea un estrés molt difícil de recuperar i en l’apicultura ecològica, aquest tipus d’arna no està permesa.
En les caixes del tipus Langstroth o Dadant això ho podem evitar. Aquestes caixes requereixen d’unes alces que s’incorporen temporalment damunt de la zona on hi ha la cría. Per tant, l’apicultora només n’extreu aquella part, sense haver de manipular la zona de cria, garantint que la mel que hi ha a la zona de cria es quedarà per la seva subsistència en els moments més difícils. Sí que és cert que aquest tipus d’arnes requereixen un maneig més curós i planificat, és a dir, haurem de calcular quines floracions tindrem disponibles en l’entorn del nostre apiari i quan succeïràn, per poder saber quan anirem a col·locar les alces i quan podrem retirar-les.
Finalment, l’arna de tipus Warré és la més fidel amb la biologia de l’eixam. No s’utilitzen làmines de cera i es deixa que la fabriquin les abelles íntegrament. Les alces es col·loquen per sota enlloc de a sobre. Al mateix temps, si l’objectiu és purament productiu, aquest tipus de caixa està desaconsellada. Sí que la considerem òptima per objectius educatius i didàctics amb una finestreta per observar el niu de cría o per autoconsum.
La prioritat de Les Apicultores és el benestar animal i després d’observar diferents opinions i formar-nos en tècniques ecològiques tenim la certesa que no utilitzarem mai una arna del tipus Layens. Podem entendre que per l’humà sigui el maneig més fàcil, al mateix temps que considerem que les abelles no han de pagar aquest preu només per fer la feina una mica més còmoda. Amb la planificació suficient es pot aconseguir un terme mig de benestar animal i supervivència de l’ofici. És un petit esforç més que a nosaltres ens val la pena per garantir la bona salut de l’eixam, el seu benestar i la regeneració de la biodiversitat en espais naturals i ho fem mitjançant les eines i tècniques que utilitzem en el nostre ofici.

Deixa un comentari