Tipus d'arnes o ruscs per les abelles
Existeixen diferents maneres de fer segons la prioritat i els objectius de l’apicultor/a. El tipus de rusc o arna que s’utilitza en l’apicultura és un factor determinant a l’hora d’utilitzar unes tècniques o unes altres i que condiciona la salut de l’eixam. A la península ibèrica trobem diferents tipus de ruscs utilitzats pels apicultors. Alguns dels més comuns són:
- Rusc Langstroth: És una de les més utilitzades a nivell mundial i es caracteritza per tenir qaudres mòbils i una sèrie d'alces que es col·loquen una sobre de l'altra i que permeten a les abelles construir les bresques de cera.
- Rusc Dadant: Similar al rusc Langstroth, però amb una estructura lleugerament diferent i amb quadres més grans. El cos de cría té més capacitat.
Aquests ruscs requereixen d’unes alces que s’incorporen temporalment damunt de la zona on hi ha la cría. Per tant, l’apicultor/a només n’extreu aquella part, sense haver de manipular la zona de cria, garantint que la mel que hi ha a la zona de cria es quedarà per la seva subsistència en els moments més difícils. Si l’abundància ho permet, l’ideal és deixar la primera alça d’aliment per les abelles. S’ha de tenir en compte que en aquests tipus d’arnes la mare pot pujar a fer la posta en una alça, això es senyal que el niu de cria ja està ple i necessita més espai. Requereix un maneig més curós i planificat, calculant quines floracions hi han disponibles en l’entorn de l’apiari i quan succeiràn, per poder saber quin és el moment de posar les alces o retirar-les.
- Rusc Layens: és un rusc on la cría està al mateix lloc que la mel que s’extreu, per tant, quan l’apicultor/a recull la mel ha d’accedir a la cria. És el tipus més utilitzat a la península, tot i que ja hi ha una tendència al canvi a Langstrot. Alguns apicultors extreuen quadres amb cria i mel, sacrificant part de la cria, per tant, la salut de l’eixam. En l’apicultura natural no es considera ètic retirar la mel contigua a la cría, ja que és el seu aliment per passar l’hivern i també el seu aïllant, ja que els quadres de mel acumulen la calor de l’estiu i la van alliberant durant les èpoques fredes.
Manipular “el cor” de l’eixam els hi crea un estrés molt difícil de recuperar i la distància dels quadres no respecta el “pas d’abella”. Actualment existeixen alces per arnes d’aquest tipus.
- Rusc Warré: Es caracteritza per tenir quadres de fusta més petits i per utilitzar el mètode de "refredament" per controlar la temperatura del rusc. L’arna de tipus Warré és la més fidel amb la biologia de l’eixam. No s’utilitzen làmines de cera i es deixa que la fabriquin les abelles íntegrament. Les alces es col·loquen per sota enlloc de per damunt. Al mateix temps, si l’objectiu és purament productiu, aquest tipus de caixa està desaconsellada. Sí que la considerem òptima per objectius educatius i didàctics, amb una finestreta per observar el niu de cría, o per autoconsum.
ARTICLE Orígens de l'Apicultura Natural i Regenerativa
- Rusc Kenyana: És un rusc d'estil tradicional que s'utilitza en algunes zones d'Àfrica i que es caracteritza per tenir una estructura horitzontal i no s’utilitzen làmines de cera, es deixa que la fabriquin les abelles íntegrament. Es pot utilitzar en zones més càlides on la termoregulació de l’eixam tingui una importància tan significativa.
- Rusc d'Espart: El rusc d'espart és un tipus de rusc tradicional que es feia servir en algunes zones de la Península Ibèrica i que es feia amb espart, una planta que creix en zones àrides i que s'utilitza per fabricar cistelles, barrets i altres objectes. Els ruscs d'espart es caracteritzen per tenir una estructura senzilla i perquè són lleugeres i fàcils de transportar. Encara que no són tan comuns com altres ruscs, encara es poden trobar a algunes zones de la península ibèrica i altres parts del món on es valora la tradició i s'utilitzen tècniques apícoles més tradicionals.
També s'utilitza per caçar els eixams i transportar-los, i ñés una bona idea per apiaris o illes de pol·linització.
- Bucs de suro: Les arnes o bucs de suro eren bastant habituals fa uns anys, sobretot a les comarques de la província de Girona i nord del territori.
Una obra d'art que aprofitava els recursos de la natura i eren construïts artesanalment. El suro és un excel.lent aïllant i un material orgànic ideal per l'apicultura estant i no productiva. Alguns apicultors encara guarden aquestes arnes antigues com una relíquia de museu, segurament d'algun pare o avi que s'hi dedicava o tenien abelles al mas.
No es recomana per una apicultura productiva, ja que no es poden separar les bresques, però sí per apiaris o illes de pol·linització.