Comandes iguals o superiors a 60€ ENVIAMENT GRATUÏT amb el codi ENVIO60

Orígens de l'Apicultura Natural i Regenerativa

 

Es comença a parlar d’apicultura natural regenerativa a Chile, de la mà de l’apicultora, apiterapeuta i investigadora Magadalena Cortés i l’apicutlor i fundador de l’escola d’Apicutlura Natural de Chile, Emanuel Canales. 

 

 

Podem dir que l’apicultura natural i regenerativa s’inspira de la normativa d’apicultura ecològica de la Unió Europea i també en el certificat Demeter d’apicultura biodinàmica. És una visó que va més enllà d’utilitzar unes tècniques o materials específics, sinó que és una manera de treballar amb les abelles amb igualtat i cooperació conjunta, respectant-les com a éssers no humans com si fossin germanes, part de la nostra famíla. Amb qui establim un vincle de respecte mutu i sobretot buscar comprendre les relacions que tenen amb l’entorn. No podem entendre les abelles sense analitzar la relació que tenen amb els ecosistemes que elles mateixes sostenen.

 

No es tracta només d’aconseguir un segell o certificat determinat, que no és imprescible en termes d’apicultura d’autoconsum, pero sí que ens pot ajudar, per exemple, si som una petita explotació artesanal i volem exportar a altre països. Ni només de deixar de tractar amb productes químics els eixams. En les condicions actuals es necessari regenerar d’una manera saludable i respectuosa per a tots els éssers que formem part dels nostres ecosistemes. Un eixam d’abelles no pot estar sa dins d’un ecosistema malalt.

 

 

"Estar ben adaptat a una societat profundament malalta no és una bona forma de medir la salut" 
Jiddu Krishnamurti

La visió de la permapicultura d’Oscar Peroné o les ensenyances filosòfiques de Masanobu Fukuoka, i sense deixar de mencionar tot el treball de Rudolf Steiner,  també ens poden ajudar a entendre que l’apicultura natural regenerativa está en constant evolució; que s’adapta a les diferents necessitats geogràfiques i climàtiques de cada territori i a les necessitats de l’apicultor; i que una de les coses més importants, molt diferenciada del ritme actual de la nostra societat, és la capacitat de l’apicultor en aprendre a observar. Interactuar a base de l’observació ens dóna moltes pistes de què està passant dins del rusc i saber llegir-ho d’una manera profunda pot necessitar pràcticament tota una vida . Les abelles ens comuniquen en tot moment el que hem de fer i aquestes línies en són una guia amb eines per començar a entendre aquest llenguatge.

 

 

Hem de tenir clar que revertir la degeneració que han patit les abelles no és un objectiu a curt plaç. Revertir la situació actual ens portarà anys i un llarg treball en la selecció i regeneració dels eixams, que ens permetrà recuperar la capacitat de les abelles de sobreviure sense la intervenció de l’ésser humà o almenys reduïr dràsticament la depenència que l’apicultura industrial els hi ha generat. Fins fa pocs anys els eixams silvestres vivien d’una manera vigorosa dins del nostre territori i ens han demostrar que les abelles no ens necessitaven i podien sobreviure amb independència.

 

 

Aida Palau Roca, apicultora natural, dona rural i fundadora de Les Apicultores

Deixa un comentari