La importància de les abelles i els pol·linitzadors

S’han detectat declivis molt importants al llarg de l’últim segle en la diversitat i abundància dels insectes pol·linitzadors, especialment en abelles i papallones, però també en sírfids. De les més de 2.000 espècies d’abelles que hi ha a Europa, un 9% es consideren amenaçades i un 37% es troben en declivi. Aquests percentatges són similars en el cas de les papallones i les dades del Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS) apunten declivis en un 70% de les espècies de papallones de Catalunya, especialment en prats i herbassars.

Segons la FAO, el 90% dels aliments del món es produeixen per només 100 classes de cultius i més d’un 70% d’aquests depenen de la pol·linització. A més a més dels cultius alimentaris, el 90% de les plantes silvestres també requereixen dels insectes per reproduir-se. 

“Si desapareguessin les abelles, només ens quedarien quatre anys de vida”

Aquesta frase és ambigua i conve matisar-la. Tampoc tenim cap registre fiable que fos Albert Einstein qui la digués. Més aviat formava part d’un lema a les pancartes de protesta d’uns apicultors belgues que es manifestaven.

 Article: Els sabors de Catalunya: un viatge pels tipus de mel

Citar a les abelles deixa la porta molt àmplia a interpretacions. Quines abelles? Les abelles de la mel o les 20.000 espècies d’abelles que existeixen al planeta Terra? Tampoc es cita als pol·linitzadors en general, que encara que no facin mel i altres productes, són igual d’importants per la reproducció de les plantes. Alguns insectes i plantes han desenvolupat una simbiosi exclusiva, és a dir, hi han espècies de plantes que depenen d’una sola espècie d’insecte. Això vol dir que, si desapareix l’insecte, desapareix la planta. I per últim, la majoria de les plantes (blat, civada, blat de moro, arròs) de la base de l’alimentació humana depenen de la pol·linitzacio anemòfila.

Percentatge de conreus amb diferents graus de dependència de la pol·linització per animals a nivell mundial.

Una de les coses més importants és que sense les plantes silvestres, que mantenen a ratlla les plagues i formen part de l’equilibri en els ecosistemes, les plagues poden acabar amb aquests cultius o impedir la nutrició correcta del sòl.