El cuc de la cera pot degradar plàstics
Els cucs de cera (Galleria mellonella) són el gran enemic de les arnes: destrueixen les bresques i es mengen la mel. S'alimenta principalment de cera i pol·len, però també es pot alimentar d'altres materials com llana, paper i cotó.
La seva voracitat podria ser útil, ja que, aquests insectes són capaços de degradar plàstics tan resistents com el polietilè, utilitzat principalment per fabricar bosses de la compra i envasos.
Els microbis del sistema digestiu dels cucs de cera són fonamentals per a la digestió del plàstic, i la combinació entre aquests insectes i els organismes del seu interior acceleren la degradació del polietilè. Aquest descobriment va ser fet per casualitat per Federica Bertocchini, una apicultora aficionada i científica de l’Instituto de Biomedicina y Biotecnología de Cantàbria.
Tot va començar casualment quan Bertocchini, aficionada a l'apicultura, va observar que els seus ruscos estaven afectats per 'Galleria mellonella'. De fet, aquesta espècie que s'alimenta de la cera i la mel d'abella és una autèntica plaga per a les explotacions apícoles a tot Europa (les arnes posen els seus ous dintre dels ruscos i els cucs creixen en un ambient de cera d'abella. “Vaig decidir retirar els cucs i deixar-los en una bossa de plàstic mentre netejava les ruscos. Després de tenir-ho tot llest, vaig tornar a l'habitació on hi havia els cucs i vaig veure que estaven per tot arreu, que s'havien escapat de la bossa malgrat seguir tancada. Així vaig comprovar que la bossa estava plena de forats. Només hi havia una explicació: els cucs els havien fet i s'havien escapat per allà. En aquell moment va començar el projecte”, relata la científica del CSIC.onar que eren capaces de menjar-se el plàstic de la bossa on les havia posat.
Tot i això, el camí d’aquests cucs per contribuir a la reducció del problema dels plàstics serà llarg abans aquest procés no pugui replicar-se a gran escala i fer-ne un mitjà de reciclatge eficient. Un problema, per exemple, és que, en menjar plàstic, els cucs de cera excreten una substància tòxica. A més, tot i que els bacteris del seu microbioma són capaços de desfer plàstic per sí sols, no ho fan amb tanta eficiència com quan són a l’interior dels cucs. Tot i els avenços que s’han fet, doncs, encara queda molta feina per fer.