Què és la pol·linització?

És el procés de transferència de pol·len entre els estams fins a l’estigma, on germina i fecunda els òvuls de la flor, fent possible la producció de llavors i fruits.

La pol·linització en les espècies vegetals es pot produïr mitjançant diferent mecanismes. L’autogàmia té lloc quan una flor es pol·linitza amb el seu mateix pol·len. Quan hi ha pol·linització d'una flor per una altra flor del mateix individu, es parla de geitonogàmia, i quan el pol·len prové d'una flor d'un altre individu (pol·linització encreuada), el resultat és el fenomen de l'al·logàmia.

ARTICLE: Tipus d'abelles dins d'un rusc

Per a que l’òvul sigui fecundat i es formi el fruit, es necessari que el pol·len rebut per l’estigma de la flor sigui compatible amb l’òvul. Existeixen plantes auto-compatibles que poden produir llavors sense necessitat d’una altra planta de la seva espècie, encara que a la natura, la majoría de les plantes no ho són i necessiten la pol·linització creuada entre diferents plantes de la mateixa espècie. Aquest tipus de pol·linització asegura una major qualitat i variabilitat genètica de la descendència. Degut a això, moltes plantes auto-compatibles sabotegen la seva pròpia compatibilitat per assegurar-se que la llavor conté gens de dues plantes diferents.

Com ja hem vist en l’apartat anterior, les plantes tenen diferents mecanismes i estratègies per atreure els diferents pol·linitzadors.

Les diferents espècies de plantes es poden dividir segons el tipus de pol·linització:

• Anemòfila, amb l’ajuda del vent.
• Hidròfila, el pol·len es transportat per l’aigua.
• Zoofila, alguns vertebrats com els ocells o lemurs també poden transportar el pol·len.
• Entomòfila, que es fa amb la col·laboració dels insectes.