Apis Mellifera

Últimament les abelles están de moda, i no precisament per bones notícies. Segur que heu llegit la famosa frase “Si les abelles desapareixessin , només ens quedarien 4 anys de vida”. Tot i que no la va dir Einstein, aquesta frase es bastant encertada. Hauríem de generalitzar més i dir “Si els POL·LINITZADORS desapareixessin, ens quedarien 4 anys de vida”. Les abelles de la mel Apis Mellifera són les grans pol·linitzadores per excel·lència, però altres animals importants com escarabats, mosques, abellots, muricecs, marietes, etc...tambè són vitals per la biodiversitat de la Terra, garantint la reproducció de les plantes i oferint flors i fruits per l’ésser humà.

Malgrat totes les previsions pessimistes de futur, en el nostre present hem de tenir responsabilitats a l’hora de comprar els nostres aliments de cada dia. Hem de procurar aliments d’un agricultor local; que el seu circuit de comercialització sigui el més curt possible, km0, per reduir la petjada de CO2 a l’hora de transportar aliments; que siguin aliments sans, provinents de l’agricultura ecològica o orgànica, o si més no, estar segurs dels tractaments que han rebut (si són aliments de l’hort del padrí o d’un productor que no és ecològic certificat, però tenim coneixement dels seus maneig i tècniques no degeneratives per l’entorn ni per la salut); i sobretot que no vinguin empaquetats amb materials perjudicials, és a dir, reduïr l’ús de plàstic.

La mel és l’únic aliment que no caduca (en un lloc fosc i sec) i la seva cristal·lització ens confirma la seva puresa. Quan la comprem hem de fixar-nos en l’etiquetatge. D’ingredients NOMÉS pot tenir mel (ni glucoses ni sucres ni jarabes), no ha d’estar pasteuritzada (la mel quan s’escalfa a més de 38ª perd totes les propietats, que no són poques), la seva procedència ha de ser de països de la UE (rebutjar les mels que inclouen països de fora de la UE, són mels sense controls sanitaris estrictes i amb alts nivells d’agrotòxics) i som a últim consell, intentar sempre comprar mel crua a un apicultor local, col·laborarem amb l’economia. Elles treballen per nosaltres i per tota la biodiversitat, és la nostra tasca cuidar l’entorn amb petits gestos del dia a dia, com deia un vell conegut, “els petits canvis són poderosos”.

La mel no és l’únic del que podem gaudir. El pròpolis, la geleia real, la cera, el pol·len i l’apitoxina són productes ben coneguts. Cada un té propietats diferents: el pròpolis s’utilitza com ajuda per les defenses; la geleia real dóna molta energia; la cera s’utilitza en cremes, ungüents, espelmes, ...; el pol·len el mengen molts esportistes per ser un aliment complet en proteïnes; i l’apitoxina, la gran desconeguda, és el verí de la seva picada, se li atribueix propietats com anitibiòtic, analgèsic, anticoagulant, ajuda al sistema immunitari, augmenta l’eliminació de toxines, ... i és un substitut del Botòx! Us animo a descobrir la totalitat de productes que ens ofereix l’arna, els nostres avantpassats en sabien molt bé els seus usos i remeis i es deia que una arna era com una farmaciola natural, remeis per tot!

Per acabar, us deixem una recepta molt senzilla i que podeu fer a casa vostra. Ara que arribaràn la tardor i els canvis de temps, els refredats i mals de coll estaràn a l’orde del dia.

CARAMELS DE MEL

500gr de mel

Suc de llimona al gust

Dos gotes de vainilla

Un vas d’aigua.

Ho posem a escalfar tot junt, a foc lent. Anem removent amb una cullera de fusta fins que aixequem la cullera i surti un fil de mel. En una safata posem la preparació deixant caure gotes grans de la cullera, que quan s’assequin seran els caramels. Quan estàn secs els guardem en un lloc sec i fosc. Podem variar la recepta al gust de cadascú i afegir ingredients. Cada tipus de mel ens donarà les propietats de la seva planta, per exemple: la mel de timó ens anirà bé dels refredats, la de romaní pels mals de coll, ...